Més qualitat que quantitat de neu a les muntanyes d'Andorra. Al Coma de Varilles, en un dia que comença molt rúfol, però que va aclarint ja des del descens del cim; queden rastres de neu nova de l'última nevadeta i xalem de debò baixant, de tal manera que no en tenim prou i a la cota 2200 tornem a remuntar ara en direcció a la Portella de la Coma de Varilles i al Pic de Ransol. La pena és que anem tard d'horari i la darrera part cap al cim ja està més justeta i entretinguda i decidim no deixar estovar més la neu. Boníssima baixada per una neu primavera que es deixa esquiar sense saber-ne.
A la Vall d'Incles pugem a la Tossa del Cap de Siscaró. La pista que entra a la vall està tancada ja a les cases i, per tant, cal caminar els 3 km fins al càmping d'estiu; sembla que un parell de setmanes encara l'aguantaran tancada (no sabem si hi passen la màquina per a fer-hi fons i per pujar amb moto de neu als turistes al restaurant que hi ha a la borda del final). Des del bosc fins a l'Estany de les Canals Roges, molta neu (i per dies), però de l'estany (cota 2400) amunt molt molt justet; podem arribar a 50 m del cim amb els esquís als peus posant-li molt bona voluntat i aprofitant els bigotis que hi ha (maltractant, això sí, una mica les pells). Per la baixada hem d'anar a buscar les pales orientades al sud que només ens demanen descalçar-nos un parell de minuts els esquís, però també amb condicions molt al límit. La neu de traca i mocador: primavera de la bona excepte el petit tram de canaleta arribant a l'Estany de Siscaró.
Fotos de la zona a: http://passamuntanyes.blogspot.com/2019/03/mes-qualitat-que-quantitat.html